Florianòpolis, una illa plena de màgia

El dia està gris, plujós, un dia d'aquells que et quedaries tancat a casa contemplant el xim-xim. No tenim casa, però tenim autobus i és que ja no ens hem ni atrevit a fer carona que diuen ells, a fer dit. La comoditat d'aquest mitjà de transport es torna incomoditat en els seients del bus que ens queden incrustats al cul després de 8 hores de trajecte. Arribem de fosc a la gran Florianòpolis, una illa enmig de l'Atlàntic, estretament unida al continent per 821m de pont, Ponte Hercílio Luz, que sols s'il.lumina quan el capvespre extén les seves ombres. Territori amb la millor qualitat de vida de Brasil, paradís de surfistes i segones residències que deixen de ser-ho quan els visitants descobreixen aquesta meravella.

La Suindara és una bruixota de l'illa que ens rep amb tot el seu carinyo. Tot comença en que ens pot acostar amb el cotxe a algun lloc i ens acaba duent al seu pis per uns dies... I és que de seguida conectem molt. Compartim un munt de coses, amb la seva familia, la seva història, mentre ens passeja o ens busca un lloc per viure. Descobrim la cultura guaraní amb una roda de la tradicional pipa de resos, la pitanguá, utilitzada en rituals sagrats per compartir i agraïr. I ho fem amb en Mauro, el seu ex-company amb el que mantenen una sana i estreta relació. Ens entusiasmem amb el calendari maya i tota la seva instrucció a través de la lectura dels nostres segells, particularitat extreta de l'energia còsmica en el dia del nostre naixement. I és que ens ho expliquen de forma tan senzilla que és ben fàcil deixar-se captivar,... pedres curatives, homeopatia anb florals de dofins (sí, sí, enlloc de flors de bach), i molt sentit de l'humor endolcit amb llet condensada i pastissets, i és que la transmutació de les calories és possible amb la vibració de la flama violeta je je...

Ens porta a conèixer la seva familia que viu a l'altra banda de l'illa, a Campeche. Travessem un gran llac Lagoa da Conceição i ens porta a la platgeta de dunes on per primera vegada després de molts mesos de caminar pel costat de la costa, ens podem banyar! I quin honor fer-ho em l'oceà Atlàntiac. El dia està ennuvolat, no disposem de gaire temps, però un miratge salat ens embadoca i no podem esperar un segon més per entregar-nos a les aigües d'aquest mar tan poderós. Rient, cridant, jugant, sentint... sentint regalimen les gotes innocents per damunt la pell nua, juguen amb la il.lusió, abraçen la sorra que s'escorra entre els dits dels peus, i saboregem des
de l'altra banda del planeta aquest mar immens .

Visitem uma comunitat al nord, a Vargem Grande, on reforcem el nostre camí d'espiritualitat fent alguns treballs amb uma tradició que comparteix el cristianisme amb el xamanisme més ancestral. I deixem que l'inconscient parli a la consciència que desperta escoltant tot el que ens roman amagat... i és que estem erròniament acostumats a buscar a fora tot el que es pot trobar a dins.

Un lloc ben especial, amb mar i muntanya, rius, cascades i llacs. Una illa col.lonitzada per 300.000 persones d'arreu on conviuen els surfistes buscadors d'onades amb les llegendes i cants de bruixes i fetilleres, i amb l'essència de la cultura de l'África negra portada en mans d'una esclavitud, no tan antiga.

La màgia se'ns emporta. Envoltats d'aigua, al mig de tantes emocions, aquesta illeta ens refugia després de tants mesos navegant, i ens demana a cau d'orella que ens hi quedem uma temporadeta...