Búsqueda de visió, 2008!

Camí de Treinta y tres, descobrim amb mirada d'animal a través dels barrots d'un camió de bestiar tot de poblets petits que no surten ni al mapa, amb cases de fang i de palla, amb nens fent vida al carrer. Ens saluden els voltors, els gripaus gegants i un divertit "aperià", un rossegador de dos pams d'altura que no té cua. Demanem d'arribar aquesta mateixa nit al poble, tenim ganes de trobar-nos amb uns amics i ho aconseguim! Ens porta un senyor que no entén perquè ens ha carregat, perquè ha parat, si ell mai para! I a la vora del riu Olimar ens trobem amb els amics catalans i un grapat més de gent que amb pocs dies esdevindran nous amics. En un parell de dies arribem a ser més de 200 persones, qui s'ho imaginava!? i és que en aquest indret està a punt de celebrar-se la búsqueda de visió. I què serà això? són uns treballs de la tradició nativa americana, treballs de creixament personal on es fan uns dejunis enmig de la natura. Un espai on un està amb ell mateix, i amb tots alhora, vivint directament de la mare terra en uns pocs metres quadrats destinats per a cadascú... Una bona purificació a través dels 4 dies de dejú, on un es torna més sensible, on les relacions amb el món intern i el món que ens envolta esdevenen una, el cos es desperta, les emocions afloren, i l'esperit pot reconèixre's. I tres dies més on la fruita és l'únic aliment físic, perquè tot el que vius, tot el que sents, tot el que veus, tot, t'alimenta! això i la felicitat rebuda en la visita dels que ens acompanyen, de les persones que recolzen des del campament. I així és com durant set dies i set nits, en Toni i l'Alba es separen però tenen la sort de sentir-se més units que mai.

I les sensacions desperten mandroses d'un somni profund... Olor d'eucaliptus, els insectes en vol, groc, flors, clara nit, eclipsi de lluna, núvols, ales, arbres i cants de granotes, silenci, somnis, batec del cor, pessigolles de colors, estrelles, mosques, mosquits, cucs verds, roses, amb pèls i en forma de pal, calfred, pell torrada al sol, el terra, la terra, tormenta regeneradora, un somriure rera un plor, la compassió, la sensiblitat, la sensibilització, la impaciència, la paciència de la formigueta, llum, petons de papallona, equilibris de la libèl·lula, aranyes enteranyinades, l'amantis i els seus àpats, els nens al riu, nuesa, despertar, últims raigs de sol, i unes noves mirades amb la visita, en el retrobament amb la gent, plomes, tòtem ple de sentit, de respostes, un ull obert, l'altre tancat...

I en el campament, el recolzament, el servei. Un foc encès, mestre de la vida, mestre de la mort, tot ho escalfa, tot ho accepta i crema, crema dia i nit. Escolta el cor dels que li entreguen i alça el res amb el seu fum. Xiuxiueja pels que el senten i il·lumina els que hi veuen. Connexió, presència, companyia i una única direcció, cants, so de cargola al vent, tambors de bon dia, de bona nit i alegria, molta alegria.

Marxem amb la sensació de que ja estem començant a recollir els fruits del que hem sembrat, i és que tot succeix molt ràpid. Resumint marxem amb passos ferms i alhora lleugers, amb empenta, poder personal, motivació, força, confiança, projectes i idees,... tenim els peus al fang i el cap a les estrelles!

Han sigut molts dies de sol i calor, seguits d'una setmana de pluja persistent, una tormenta tropical que ha desbordat el riu. Es dóna per acabada la búsqueda, i amb el tancament petons i abraçades, amor, molt d'amor, i ens anem a casa d'en Miguel a l'Atlàntida, necessitem escalfar-nos, assecar-nos, rentar la roba bruta, molla i amb floridura de tanta humitat!