27/9/08
11/9/08
Els colors de Bolivia apareixen en el decorat!
I desp
ertem a Potosi amb el color blanc de la neu. Han passat tres dies des que hem entrat i just ara sembla que comencem a assentar el cap, a adonar-nos d'on ens hem ficat. I és que fins ara no hem parat. Aqui ens deixem sentir, i el cor parla fort, batega ràpid, i el cap reclama atenció. L'alçada ens passa factura als que no la coneixem. Ens valem del jin shin jyutsu i de les fulles de coca, una bona manera d'introduir-nos a la cultura andina. El sol no triga a deixar-se veure, es fon la neu i desperten els colors, orquestra del magistral espetacle de la vida. Apareixen els roses, verds, blaus... en les mantetes andines lligades a l'esquena, les faldilles amb el peto i el davantal i els ponxos de llana. Penjats a l'esquena de les mares els nens embolcallats romanen immòbils, penjats cap per amunt, penjats cap per avall. Serà que el fred els atueix o serà falta d'estimulació? Serà que se senten protegits com el cuc dins el capoll o com la carrega d'un sac de patates? Es passegen els barrets dels bolivians pels carrers, de copa alta
, copa baixa o de palla amb llaçets, tot depèn de la casta a la que pertanyien els avantpassats. En el mercat muntanyes de sacs de patates, espècies, herbes i fruites. Et vènen a la lliure, l’arroba o al quintal que marca el pes de la balança antiga i es mantenen els venedors asseguts al terra durant tota la jornada. Els nens i les àvies invaeixen els carrers amb paradetes ambulants de menjars, mitges i diaris. Qualsevol edat és bona per treballar, qualsevol moment del dia és bo per guanyar-se alguna cosa per menjar.
ertem a Potosi amb el color blanc de la neu. Han passat tres dies des que hem entrat i just ara sembla que comencem a assentar el cap, a adonar-nos d'on ens hem ficat. I és que fins ara no hem parat. Aqui ens deixem sentir, i el cor parla fort, batega ràpid, i el cap reclama atenció. L'alçada ens passa factura als que no la coneixem. Ens valem del jin shin jyutsu i de les fulles de coca, una bona manera d'introduir-nos a la cultura andina. El sol no triga a deixar-se veure, es fon la neu i desperten els colors, orquestra del magistral espetacle de la vida. Apareixen els roses, verds, blaus... en les mantetes andines lligades a l'esquena, les faldilles amb el peto i el davantal i els ponxos de llana. Penjats a l'esquena de les mares els nens embolcallats romanen immòbils, penjats cap per amunt, penjats cap per avall. Serà que el fred els atueix o serà falta d'estimulació? Serà que se senten protegits com el cuc dins el capoll o com la carrega d'un sac de patates? Es passegen els barrets dels bolivians pels carrers, de copa alta, copa baixa o de palla amb llaçets, tot depèn de la casta a la que pertanyien els avantpassats. En el mercat muntanyes de sacs de patates, espècies, herbes i fruites. Et vènen a la lliure, l’arroba o al quintal que marca el pes de la balança antiga i es mantenen els venedors asseguts al terra durant tota la jornada. Els nens i les àvies invaeixen els carrers amb paradetes ambulants de menjars, mitges i diaris. Qualsevol edat és bona per treballar, qualsevol moment del dia és bo per guanyar-se alguna cosa per menjar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)