11 de febrer, dos anys fa que ens coneixem i tant enamorats com aquell primer dia! A quin país celebrarem un dia tan especial? A Uruguay, a les carreteres d'Uruguay! Hem travessat una frontera, la que separa argentins d'uruguays, la que abans unia un sol territori, el dels indis Churrues. Canvi de dialecte, de moneda, de costums, de paisatge... i amb total desconeixença de la geografia d'aquest país després d'un dia a la ruta ens deixem seduir per Tacuarembó, una ciutat on pels carrers circulen bicicletes, motos i gauchos a caball. I no podem posar un peu a terra que la gent ja es mobilitza i és que és difícil veure turistes en aquesta zona i tothom vol ser un bon amfitrió de la seva terra. Ens refresquem a la casa d'una senyora de família influent a la població i ens porta a passejar, zona balnearia, monuments, festa de la patria gaucha... i ens mostra les entranyes d'una ciutat que va viure el naixement d'en Gardel, un naixement molt disputat.
Aconseguim que la senyora ens deixi tranquils, i ens anem a una pensió (avui sí) i anem a sopar el plat típic d'Uruguay, "xivito al plato", un bon tros de carn de vedella amb cansalda, bolets, formatge... tot al forn més tots els acompanyaments (que ens sobren per l'endemà). Entre mirades de dulçura, un vi dolç al paladar, degustem aquesta celebració i ens adonem que aquests plaers ens els hauríem de permetre més sovint. Una gustosa manera de cuidar la nostra relació!
2 comentaris:
Albita, Toni!
Encara recordo aquell 11 de febrer al pasternak... Quina nit! ;-)
Felicitats i que la felicitat us segueixi acompanyant sempre! Un petonàs molt fort!
Hola macos:Primer de tot felicitats per aquest dos anys d'aaaamoooor!I que per molts més.Es bonic poder lleguir aixó després d'aqusts temps i amb aquestes circunstancies de dificultat segurament en bastants moments.La vostra relació està creixent amb arrels molt fondes,cosa molt important per mantenir forta la relació.Gracies per l' informaciò, encara que hem de dir que no hem acabat d' entendre exactament ahón heu entrat, a Argentina, no? O a l'urugay?.EN l 'anterior ja semblava que estave-ho a la Urugay, peró ara parleu d'haber passat la frontera,cap ahón?. enfi putser és problema nostre, tampoc és lu més important,si saber que esteu be, cosa que si no ens enganyeu, je je és aixi.Be parelleta, endevant les "haches".Per aqui tot segueix més o meys igual,aquest diumenge hem fet la calçotada,hi faltaveu vosaltres, L' Anna Milà ja ha tornat, el Bernat,no, també segueix l 'experiencia en terres exttrangeres, sembla ser que està trempat i be.Be, ara si cuide-vos molt, molts petons i abraçades de tots.Mua, mua, Adèuuu!
Publica un comentari a l'entrada