Vaques, gallines i bolets!

Molls, dia i nit amb pluja, humitat dins i fora de la tenda, motxilles empapades i roba florida. Un s’acostuma i aprèn a somriure, aprèn a aprofitar tota aquesta aigueta per diluir tot allò que pesa, per esvandir tota la tonteria que ens podria ennuvolar la ment. Tothom torna a les seves cases, i ens preguntem, perquè no tornem a casa també? Perqué encara ens queda molt per fer, i aprenem de sentir-nos com a casa allà on anem. I aquesta vegada, fem de casa nostra la “xacra” (casa de pagès) d’en Miguel, per descansar, per recuperar-nos, per assecar la roba,... això si, quan el sol ho permeti! Pel camí fem una parada obligatòria en una “posada” on mengem un bon plat de carn a la brassa, patates fregides i unes postres ben dolçes.

Ens llevem a la “xacra” i quan ens preguntem què menjarem avui, enlloc d’anar a mirar a les estanteries del súper, ens anem al galliner, a veure si les gallines s’han animat a aportar algún ou pel dinar, anem a l’hort, una rengla de remolatxa, blat de moro, carbassó, cogombre, bledes, tomàquets grocs, xerris... Figues de la figuera, que en Toni està recollint en plena competència amb els ocells i les abelles. Quin bon àpat que farem! I la llet, de la vaca! L’Alba, després de 27 anys ha vist realitzar-se el somni de la seva vida, munyir una vaca! Una sensació tan increible, tan estimulant, que quan ho recorda encara s’emociona! També hem pogut menjar bolets, entre rialles i follets davant el foc, compartim vetllades amb en Mariano, la Sandra i en Natxo. I de matinada en matinada, de cerimònia en cerimònia anem despertant els grills. Passegem amb moto per els caminets de carro, deixant-nos moldejar per la suavitat d’un terreny ondulat que s’extèn a tot el país.
Estem tan a gust aquí al camp, que només sortim un dia per anar a Montevideo. Entra les converses amb els gestàltics i la comunicació cibernètica amb la familia, ens resta poc temps per descobrir la ciutat. Una visita ràpida a la platgeta del riu de la Plata, solitària, emboirada per aquesta cortina d’aigua que fa dies no deixa de rajar i acabem buscant refugi un dels bars més antic, famós pels seus “xivitos”, sandwich de vedella amb tants complements i tant pisos que no és gens fàcil dominar-lo amb una mossegada.

Una pizzada casolana i familiar de despedida, amb en Rodolfo, el conta-contes, i uns quants més de la familia amb qui recordem tot el que hem compartit al campament!

Una visita al Remansó, una urbanització amb molta vegetació ubicada entre dos rius, on viu varia gent dels que hem conegut. Ens reunim amb ells en una celebració de nit i amb una vedella a la a la brasa i una carpa i un llenguat gegants, aquest és el segon dia que mengem peix en aquest viatge! Ja ens tocava! I d'aquesta manera ens acomiadem d'Uruguay, d'un terreny suaument ondulat (com les patates matutano) que disfruta orgullós de ser el país amb el carnaval més llarg del món.