Uruguay!!!

Concepción del Uruguay, la Natàlia il’Adrián ens entretenen, ens passegen per la ciutat i ens porten a la costanera, platgeta del riu Uruguay des d'on podem divisar, a pocs metres, terra estrangera. Una tarda entretinguda, entre amics, on el mate perd protagonisme al costat de les famoses factures, uns dolços boníssims (bola de fraile, xurrus, tortas fritas...). Ah, i no us ho perdeu, per anar a la platja també s'ha de pagar!

Aprofitem abans de marxar per descarregar allò que ja pesa massa, una bona depilada integral casera, que ja tocava, i un bon tall de cabells al peu del moment a la república, bé no diem peus perquè l'estatua són dues mans gegants!

I anem cap a Colón, amb una jove parella d'amants tan apasionats que per poc paren a mig camí. I esperem, impacients, que obrin el pas del pont que ens separa d'Uruguay. Fa tres anys de la instal·lació de les papereres al votant del riu i les protestes per la contaminació i el moviment d'interessos polítics i econòmics que aquest negoci comporta fa que les mobilitzacions continuin encara ara, amb el tall d'aquest pas fronterís.

Aconseguim fer nit a Paysandú, on no ens esperava ningú i ens porten al "desfile de llamadas", una desfilada carnavalesca d'antigues arrels d'esclavitud amb batukada (tamboriles), "badetts", "barilleros" amb moviments extraordinaris de banderes, la mama vieja, el curandero, i les nenes mig despullades movent la cadera... També celebren el carnaval amb murgues, unes parodies socials amb representacions teatrals i musicals. Ens donen de sopar, la típica fainá (com una coca de farina) i ens acomiadem del dia amb una posta de sol després d'una plogudeta sobre el riu Uruguay per sortir l'endemà amb l'energia suficient per caminar i caminar a peu de carretera sense ni un peso uruguayà. I sabem que estem en aquest petit país perquè pel carrer tothom porta el termo i el mate sota el braç!