Sant Jordi, una rosa sense punxes!

Un perfum de roig embellutat arriba a les nostres contrades, és la rosa de St. Jordi, que damunt el cavall blanc, obre els seus pètals per recordar-nos tot l'amor que aquesta diada porta a les nostres terres. I en Toni que no se n'oblida aconsegueix robar una rosa del tocador d'una dona per regalar-lo a la seva "namorada" i és que aquí a Brasil segons les seves lleis ja estem casats pel sol fet de viure junts, som un "casal". Nosaltres conexiem la llegenda romàntica, que gairebé no es coneix en aquesta part del continent, ells celebren St. Jordi per la història real d'aquest cavaller. Va nèixer a l'actual Turquia però va ser traslladat a Roma per les seves habilitats cavalleresques, ben educat i amb bona situació econòmica, en morir la seva mare (el pare havia mort ja temps abans) va deixar totes les pertanyenses als pobres. I en el moment en què l'emperador va voler matar a tots els cristians, ell es va alçar en contra. Acceptant la seva condició de cristià va ser turturat i cap tortura deixava rastre en el seu cos... finalment el van degollar el 23 d'abril del 303. Moltes esglèsies homenatgen aquest cavaller fet sant.

No tot són flors i violes. Avui dia de l'amor, ens hem barallat per una truita, no, per un ou ferrat. I donem gràcies a l'ou per haver estat la clau per enfortir el nostre lligam. I així criem arrels, valentes, aferrades al terra... les arrels que han de sostenir aquest arbre que tants fruits ha de donar, i així el vent serà incapaç de tombar-lo per molt fort que bufi!
No sabem com ens ho fem però sempre ens quedem amb les cases de la gent. Aquest cop estem d'ocupes a casa l'amiga que ha marxat de viatge, compartint les poques estones que apareix per la casa, amb el seu fill que té per lema surf i coca-cola. Així que estem tranquils tancats a casona, i és que de tants plans que teníem aquesta setmana no n'hem fet ni un. Reconeixem que som casolans, però també ens mereixíem una mica de calma després de 7 mesos viatjant. Deixem que les emocions reposin tranquil.les, i els cantem una nana a cau d'orella per desitja'ls-hi una bona nit. Ah, i abans de dormir renteu-se les dents!

Deixem parlar els somnis que ens beneixen cada nit. Estem traballant amb florals, florals de dofins, i avui després de una sessió de cromoterapia, la claretat ha tornat a la nostra vida en forma de decisió. I així ens deixem sentir en aquesta illa que sembla que ja ha donat prou de sí. No sabem quan ni cap a on, però marxarem. I comencem a fer plans per coincidir amb la familia Puidomènech que al juliol sembla que vindrà per aquestes contrades. Venen aquest país però és com si de Catalunya quedéssim per veure'ns a Rússia!