No ens imaginàvem que avui tinguéssim temps d’arribar a Córdova per passar la nit, i encara menys que ens poguéssim banyar a la piscina de la casa de la Gabi abans d’anar a dormir, i és que els amics dels contactes que anem fent també ens ajuden.
Dues nits a la ciutat cordovesa, una passejada per un de tants pantans que tenen en aquest país, on no tothom té l’esma de banyar-s’hi, ja que s’hi han trobat cossos dels desapareguts durant la dictadura i molts sospiten que n’hi ha més. I de tormenta en tormenta arribem a Paranà, passat ja el riu. Sabeu com hi hem arribat? En un bus semi-cama, sí, perquè ens hem permès aquest regal, perquè també havíem de conèixer aquesta forma de desplaçament tant típica argentina. I és que com que els pocs trens que queden són un desastre, els omnibus s’han hagut d’espavilar... A més hem acabat amb un bus més luxos del que havíem pagat perquè el vidre del davant del nostre bus es va trencar just després de pensar que podiem ocupar aquells seients. Quin premi! Seients “semi-cama” on gairebé vas tombat, dinar i berenar, manteta, pel·lícula, caramels, cafè i begudes gratuïtes cada dos per tres, uaaau quin luxe! Ens han donat més “mimus” en aquestes cinc horetes
que en les 15h de vol travessant l’Atlàntic.
Contents com nens arribem a Paranà, província d’Entre Ríos i abans la tormenta no faci de les seves, caminem per la costanera d’aquest riu d’aigua tèrbola on la gent es reuneix, pesca, fa esport i a més, enllesteixen els preparatius de les comparses de carnaval entre plomes i disfresses.
Hem estat a l’extrem més sur del país, al centre geogràfic (a mig camí de Còrdova) i ara anem a conèixer l’est, quin serà el pròxim destí?? ah...
Dues nits a la ciutat cordovesa, una passejada per un de tants pantans que tenen en aquest país, on no tothom té l’esma de banyar-s’hi, ja que s’hi han trobat cossos dels desapareguts durant la dictadura i molts sospiten que n’hi ha més. I de tormenta en tormenta arribem a Paranà, passat ja el riu. Sabeu com hi hem arribat? En un bus semi-cama, sí, perquè ens hem permès aquest regal, perquè també havíem de conèixer aquesta forma de desplaçament tant típica argentina. I és que com que els pocs trens que queden són un desastre, els omnibus s’han hagut d’espavilar... A més hem acabat amb un bus més luxos del que havíem pagat perquè el vidre del davant del nostre bus es va trencar just després de pensar que podiem ocupar aquells seients. Quin premi! Seients “semi-cama” on gairebé vas tombat, dinar i berenar, manteta, pel·lícula, caramels, cafè i begudes gratuïtes cada dos per tres, uaaau quin luxe! Ens han donat més “mimus” en aquestes cinc horetes
que en les 15h de vol travessant l’Atlàntic.Contents com nens arribem a Paranà, província d’Entre Ríos i abans la tormenta no faci de les seves, caminem per la costanera d’aquest riu d’aigua tèrbola on la gent es reuneix, pesca, fa esport i a més, enllesteixen els preparatius de les comparses de carnaval entre plomes i disfresses.
Hem estat a l’extrem més sur del país, al centre geogràfic (a mig camí de Còrdova) i ara anem a conèixer l’est, quin serà el pròxim destí?? ah...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada