CHILE, ciutat austral!

Un país diferent, en terra patagònica, un únic continent; Chile als nostres peus! Estem a Punta Arenas, una ciutat tranquil·la i agradable, un dels llocs més cars del país, on els militars i els escolars desfilen cada diumenge de l'any abans de cantar l'himne nacional davant la plaça d'Armes. Moviments rígids i precisos segueixen la marxa militar que es retira per deixar als seus músics, amb bateria i maraques, que improvitzen un concert al carrer. Ciutat benestant de nens trajats i encorbatats, de nenes amb faldilles i abrics... nets i ben planxats, que no juguen aquesta canalla? Una ciutat alegre, de teulades i façanes de colors, de tombes de colors als cementiris, on els familiars cultiven flors i records davant els seus difunts. Una ciutat amb un passat tormentós que homenetja als colonitzadors que impulsaren l'extermini dels patagons, els indígens, les orelles dels quals eren motiu de recompensa...

Una ciutat on la pobresa no es veu, els 25º sota zero de l'hivern no permet a la gent vagabundejar pels carrers. Un clima dur on a l'estiu no superen els 17º i no parlem de la temperatura del Pacífic, un mar massa ferotge com per poder-se banyar en les seves aigües. Ciutat de costa, ciutat que contempla l'aigua des de la sorra! Barreja de colors a l'estret de Magallanes on les aigües blau-verd turquesa de l'Atlàntic s'entrellaça amb el fosc gris del Pacífic en una panoràmica embriagadora. I aquí sota el forat de la capa d'ozó els colors brillen espurnejant les nostres pupil·les mentre vivim les quatre estacions en un dia, caminant damunt aquests paisatges d'infart. I ens deixem sentir la pluja com agulles afilades d'aigua congelada damunt la pell, calamarsa i vent tot fent companyia a una colònia de pinguins de magallanes... sí, per fi hem vist aquests animalons que se'ns resistien! Petitons, curiosos, amb un caminar graciós, remenen la cua i tenen cura del seu plomatge, salten al mar, juguen amb les onades abans de retornar al seu cau on defensen amb crits d'ase eixordadors la seva posta.

I ja ha passat un mes i estem sols en una casa de la ciutat chilena més austral perquè l'amic, en Cristian, amb una vida d'autèntic "culebrón" ha hagut de marxar de viatge. Ai aquests chilens, casats, enmainadats... i amb altres necessitats!

Entre aromes de ron i pisco escalfem el nostre cor abans d'iniciar el nostre ascens al parc natural de Les torres del Paine.