PUERTO SAN JULIAN, desembarcament de Magallanes

S’obre el teló, comença la funció.

Puerto San Julián, 31/3/1520, desembarcament de Magallanes.
Puerto San Julián, 31/11/2007 arribada dels catalanets.
Acolliment al palau de la maria eugenia (una casa d'entre tantes que té aquesta noia d'hospitality, això és una loteria i no saps si el premi gros és viure en una casa rica com aquesta o de menys comoditats com l'anterior. La qüestió és que tot això ens ajuda a valorar com n'estem de bé, ni més ni menys, que amb el que tenim nosaltres), estufa que simula la xemeneia, un cotxe a disposar, cordero a l’asador (n’estem farts, volem menjar sopetes de casa, volem menjar verdura!!!).

Hem arribat posant la nostra vida a 180 km/h en mans de l’alcalde del poble, el secretari i un diputat. Fem el trajecte de 6 hores amb la meitat de temps. Pel camí tot pla, extens, àrid, desert, infinit amenitzat per els guanacos i els nyandus... Bruticia arreu, plàstics enganxats a les espinoses plantes, fa tan sols quatre anys que s’ha introduït la matèria de medi ambient i ecologia al sistema educatiu... calen anys per un canvi de consciència. No reciclen i tiren qualsevol cosa per la finestra...

Ens allunyem de la política, el passat cap de setmana han set les eleccions, tot un esdeviniment. El vot no és un dret, sinó un obligació per les dones fins als 60 i pels homes fins els 65. A partir d'aquesta edat ja no compte la teva opinió. No importa que estiguis a 499 Km del teu poble, si no estàs a més de 500 per força hi has d'anar. La campanya és un espectacle, concerts, celebracions, pintades als carres i a les parets de les cases a favor dels candidats, cotxes pintats i empaperats, i 50 cares penjades en els cartells electorals. Com s'entenen amb tot això! En un sol dia, d'un sol cop han d'escollir president, sub-president, i consellers, governador, consellers privincials i conseller provincial del municipi, intendente (alcalde) i consellers municipals... Casascún d'ells amb un butlleta diferent, si es vol d'un partit diferents. Ens expliquen un complicat sitema de lemas i sublemas, segons el qual, no sabem bé com, els uns es poden beneficiar del vots dels altres. Quin mal de cap!

Ràfagues de vent de 100km/h... ens sostenen a la badia reseca, salada, quan la marea està retrocedint sota la llum difuminada d’una posta de sol a mig somriure... quina diversió! Però després ens tanquem a caseta, ja en tenim prou de tant vent, i per la finestra veiem que la gent, acostumada ja, segueix amb la seva quotidianitat.

Un aeroport testimoni de la guerra de les Malvines, en un dels hiverns més freds que recorden. Un autèntic avió, destrossat ja, que va batallar en aquesta època dirigida pels joves lluitadors. Una guerra de penúries, una guerra més, on tants i tants joves van ser víctimes d'una decisió mal presa, no només per ser una guerra, sinó també, per ser una guerra que òbviament no es podia guanyar. I avui els xiulets, els trets, el pànic i el fred respiren amagats entre el silenci estepari i la vida dels argentins.

I un fet històric, resaltat per la rèplica del vaixell Víctoria, uns dels amb què Magallanes va emprendre la recerca d'un pas a l'oceà pacífic. ens encurioseix per les seves dimensions reduïdes; com pot ser que creuessin l'Atlàntic amb aquest juguet?

Any 1519, 5 naus surten dels port de Sevilla. 1520, després d'haver arreglat les naus a Puerto Deseado (primera vegada en la que els europeus trepitgen terra patagònica) s'estableixen aquí a Puerto San Julián. Es celebra la primera missa, hi ha un revolta, Magallanes recupera el control i castiga els traïdors. Sang i violència, els primers fets esdevinguts a la Patagònia per part dels espanyols. Després d'un naufragi i moltes peripècies aconsegueixen trobar l'estret, però Magallanes quilòmetres després, mort en un atac dels indígenes a Filipines. Any1522, 3 anys més tard arriba una nau al port de Sevilla. De les 5 naus només una, de més de 600 marines tant sols 18 tornen a casa havent fet per primera vegada la volta al món!

6:30h del matí. Àrea de servei de Puerto San Julián. Fa mitja hora que esperem, fa un vent glaçat perquè aquesta nit ha nevat mentre estàvem al festival de folcklore patagònic, tota una demostració de les danses de petits i grans. El nostre objectiu és Punta Arenas, la ciutat xilena més austral. I ho aconseguirem!!