13/5/08

Un dia ben especial

El nostre viatge esdevé un símil del moviment de corrents marines. Les onades arriben a la sorra i se'n tornen al mar. Nosaltres hem arribat aquí damunt una onada, i ara és el moment de pujar de nou en ella per tornar a alta mar i encaminar-nos cap a un altre port. Qui sap on ens portarà aquesta onada? Si segueix la nostra intuició, el vent ens acompanyarà fins a les costes de Río de Janeiro.
El dia desperta ennuvolat i el sol fa una crida al recolliment. Tenim 18 hores per estar amb nosaltres mateixos de camí a Rio, temps per recollir les ales i començar a viatjar pel fantàstic món de la imaginació. Mirem per la finestra, una ciutat que sembla immòbil, buida, fantasma,... serà que avui dia de les mâes, cada fill està amb la seva?! Mirem per la finestra i els pensaments es començen a engrascar. Ara és el seu moment, moment per deixar-se veure, per deixar-se sentir i és que avui, no tenim res més a fer que donar-los tota la nostra atenció.

M'agrada escoltar el llenguatge amb que parlen avui els pensaments, des de l'emvà de la finestra expandint-se a tot l'univers. Ara juga, vola, salta, córrer i para... em mira, és la nineta que provoca les històries, contades perquè pugui entendre qui sóc.

Nostàlgia per l'enyorança dolça i amarga d'una nova partida. Llocs que ja ens havíem fet nostres, gent que ha calat dins els nostres cors, àvies, pares i germans que deixem en aquesta illa. Aventures, experiències que emplenaran els nostres diaris.

Hem marxat sense acomiadar-nos de ningú, deixant la porta entreoberta per quan ens trobem de nou. Sabem que si volem aferrar-nos, si volem posseir no donem la possibilitat a nous encontres i a noves alegries.

Així que carreguem les motxiles ben plenes de records i vivències, aprenentatges que ens ajuden a fer més lleuger l'equipatge.

Illa de platges, surf i festes, illa de màgia, espiritualitat i bruixeria,... l'illa que va acollir Antoine de Saint-Exupéry per engendrar el Petit Príncep, l'illa que ens ha acollit per engendrar un Toni i una Alba més autèntics.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

elena angel i petit


hola nois quin far de viatgar amb autocar 18 hores ostres ostres qin pal la lectura fantastica sembla que estem amb vos petons

Rodamona ha dit...

Aha! Gràcies planencs per deixar-vos sentir... sí, unes quantes hores de viatge, però ben aprofitades per descansar i relaxar-nos... Ja us explicarem com continua l'aventura!
Una forta abraçada!

Anònim ha dit...

Alba i Toni!!!
m'encanta, de tant en tant, connectar-me al vostre blog i viatjar una estona amb vosaltres....Estem atents als vostres passos i amb ganes de saber com esteu!!! us trobem a faltar però també estem contents de veure que viviu tant intensament cada moment...així que endevant!!!
una abraçada ben forta desde la vostra gironika que us espera amb els braços ben oberts!!!!
us estimem makus!
annita

Anònim ha dit...

per cert!!!
uuuuuuuuuu...RIO DE JANEIRO!!!....com diria el nostre estimat Albert Compte....joorrrrrrr!
mua!!!

Rodamon ha dit...

Annita! Encantats de sentir-te... que bé que ens acompanyeu en aquest viatget. De moment hem deixat descansar el vostre Xile estimat per més endavant... així que quan volgueu fem plans per retrobar-nos allà... Una abraçada!
I tota la nostra llum per l'Albert.