Despertem sota un teulat de llauna. El brogit del vent belluga les fulles de tardor que encara no han canviat el seu color. Tombats al sòl, dins quatre parets buides, ressonen els pensaments, batalles de comprensió

On som? Què hi fem aquí? Estem a Brasil? Exploradors d'un planeta misteriós i sorprenent. A voltes la integritat és questionada per aquestes preguntes. A voltes ens preguntem què hi fem en aquest tros de terra, en aquest planeta, en aquest punt remot de l'univers? No ho sabem. Incertesa que pren forma d'emoció i de por, d'entusiasme i cansament, d'alegria i de sorpresa... moltes emocions, en conjunció o en contradicció, que ens mantenen amb l'esperit d'empenta per seguir caminant per aquest món, suspir suspès en l'univers. I així de mica en mica, com les serps, ens anem desprenen de les nostres cuirasses. Un viatge interior on la nostra única missió és la entrega i la transmutació, la muda del nostre sistema limitat per les cobertes que de sobte són més fàcils de mudar del que ens pensem. Creixem de mica en mica, com tothom, i aprenem fins i tot quan no ens n'adonem, fins i tot quan ens sembla que estem perdent el temps.

Alto Paraiso situat a l'estat de Goiàs és el poble que ens acull. Fugim de la ciutat, que se'ns fa massa gran, tot esperant les visites dels catalans que arriben d'aquí a un mes. De nou, un lloc desconegut ens espera. On dormirem aquesta nit? no ho sabem però confiem que un bon lloc trobarem. Gran amiga, la confiança, clau mestre que ens ha obert les portes tantes vegades. Aquest cop rera la porta hi ha la Laura, una colombiana mare soltera de 26 anys, i en Kalin, el seu fill. Ens convida a compartir amb ella, que no està sola, doncs els veïns i els amics la tenen ben present. La solidaritat va lligada a la humiltat i sabeu què, que quan naixem la portem a dins! Se’ns uneixen a cinc canalles de la casa del costat, germans de menys de 10 anys, que tenen temps de vagar pels carrers, després de tenir cura de la casa, la roba, la cuina i el germanet petit de mesos mentre la mare treballa de dia i estudia de nits. Desperts arriben els nens, per donar una empenta als adults endormiscats. Molta mainada passa pels nostres braços últimament. Pels que esteu fent apostes, ja ens animen ja les seves mirades, però ràpid ens desdeixen les cagades i els plors. Consciència! Prenem consciència del món dels infants. Descobrim tantes mares solteres, tantes mares allunyades dels fills, fills amb tiets i avis, avorts presents en cada familia, criatures que descobreixen el sexe massa d'hora, boques sense aliment... Un món difícil de reendreçar.



Una força poderosa, una natura exuberant ens sedueix amb el seu encant en aquest lloc on el visitant empaita l'oferta esotèrica de tot tipus de doctrines i religions. Evangelistes, cristians, daimistes i ateus, esglèsia del "septimo dia", de la "cultura racional", de la "unificació", del “trance divino” i tantes altres omplen els carrers amb els seus resos, la seva música, els seus cants.
Indigenes i foranis conviuen cadascú al seu món. Molt a prop també els calungues, una població descoberta fa pocs anys de negres africans, antics esclaus que encara vivien amagats en el bosc per por de ser de nou esclavitzats. Gent que han alimentat la por generació rera generació, viuen lliures avui cultivant la seva cultura, amb raó, ben arrelada!

És lluna plena, i ens conviden a celebrar la seva plenitud en una "naiabingui", una trobada de rastafaris que fan al voltant del foc. Tambors hipnotitzants i cants de lloança que criden a la vida, a l'energia positiva i a jesucrist. Oracions amb la biblia a la mà i converses que intercanvien en les seves reunions setmanals. I és que rastafari no és només una imatge sinó tota una religió.