El Bolsón, Bariloche y lago Nahuel Huapi!

El Bolsón és un poblet enmig de muntanyes nascut a principis dels 70 com a comunitat hippy. Encara ara es respira aquest aire pels carrers, el nom dels quals deixa constància de la controvèrsia actual d’un passat no del tot paït, gargots als noms dels generals de la conquesta reclamen que siguin els mots tehuelches els que anomenin els seus indrets. Sense semàfors, amb més autostopistes que vehicles, la gent va i ve amb un somriure de tranquil·litat. Dones joves amb cabells blancs, homes amb barbes llargues i vestits de colors, petits i grans es reuneix a la plaça del poble per vendre les seves artesanies (llanes i collars, fades i ninots, melmelades i cuinats), els espectacles, la cervesa de fabricació pròpia i la olor de la maria amenitzen els dies d’aquesta gent. El turisme cerca sols la imatge idíl·lica d’una vida comunitària que potser ha perdut una mica el seu compromís, però nosaltres revivim per uns instants aquest esperit amb la família amb qui compartim, pare, filla i àvia i 15 joves més que, com nosaltres, buscaven hospitalitat. Tendes acampades al voltant del foc, música i conversacions, ens escurcen la nit abans de pujar al Piltriquitrón (metres), i homenatjant el seu significat antic “penjat dels núvols” fem el cim després d’enfilar-nos per la boira, acompanyats del vent que ens empeny, que ens congela, que ens ataca amb una tempesta de terra. Satisfets, plens d’adrenalina, baixem corrent, saltant damunt les pedres, allà on la nostra petja fa i desfà camí. Ben poquets dies, però suficients perquè aquest poblet ens donés tot el que n’esperàvem.
I ens aventurem cap a Bariloche, una ciutat d’avets i esquí, feta a la “suïssa argentina”, on l’arquitectura, la gastronomia i els costums recorden a l’estil europeu. Dies d’estiu, que ens reben amb una nevada a la matinada, després de caminar, molls i perduts dins la negra nit buscant la casa que ens espera amb un llit i un bon plat de llenties. Gent d’arreu concentrada en el centre d’aquesta ciutat allargada al voltant del llac, comerços i visites a la catedral on els vitralls de colors emmarquen l’evangelització dels indígenes i ressalten els generals i colonitzadors abans que els sants i les verges. Escollim una xocolata calenta entre totes les varietats d’aquest producte típic de la ciutat mentre a Bariloche s'escolta el "despulla't". Un parc natural al peu de la cordillera andina de 710.000 hectàrees ens espera amb la seva diversitat d’ambients, des de la selva valdiviana a l’estepa patagònica. És el Nahuel Huapi i tenim la oportunitat de endinsar-nos-hi a través d’una biòloga i coordinadora de l’administració del parc. Ens ofereixen uns passatges per recórrer amb vaixell el llac fins a la península Quetrihué, on ens espera un bosc gairebé únic al món d’arrayanes, uns personatges de fins a 650 anys, amb tronc color canella, fulles verdes i menudes, d’estructura normalment arbustiva que s’alcen al voltant dels 30metres. I caminem durant hores sota els imponents coihues, d’incalculable alçada, fins arribar a Villa la Angostura, un poble amb turisme de qualitat! Ens allotgem a un apartament al pati d’un senyor retirat ben peculiar, amb en Peter, un belga que hem conegut al Bolsón. Una petita excursió al riu més curt del món, el “Correntoso” i esperem que deixi de ploure per seguir viatjant camí de la ruta dels tres parcs i set llacs, en el cotxe d’uns coreans amb qui passem el dia i arribem fins a Junín de los Andes.