Un pensament: com és possible que hi hagi terra, que hi hagi vida, més enllà del que veuen els nostres ulls? Enmig de Catalunya no veia més enllà de Montserrat, del Pedraforca, del Puigsacalm... més enllà, la meva vista es perdia. I estem aquí, a l'altra punta del planeta, girats cap per avall. Però, de moment, encara sento que els meus peus toquen al terra i el meu cap està sobre les espatllles. No sé com, però és. Estem a l'hemisferi sud penjats, capgirats, i només recordem om estem per l'aigua que s'escola en un remolí invers per la boca del wàter. I pels sudamericans que omplen l'espai, que estrany que sembla a vegades.
Policies a cada cantonada, seguretat davant de cada edifici... seguretat que determina inseguretat. Sensació agreujada en barris on la policia ni tan sols s'atreveix a entrar. Ni una casa sense barrots, les portes amb tres o quatre panys. Gent que no s'entreté quan surt a treure les escombraries, que tanca la porta amb clau fins hi tot els cinc mintus que surt per escombrar l'acera. I et parlen del veí que l'han segrestat, i de l'àvia que han apallisat,... i penses com és que hi segueix vivint gent a Buenos Aires? Realment d'entrada espanta. Després veus que la gent continúna vivint normalment. Camines pels carrers i tampoc no passa res. Senzillament precaució, vigilar a on et fiques, discresió. No gaire més que en qualsevol gran ciutat del món. El risc, els límits del risc, te'ls poses tu! I de moment no tením ganes de posar-n'hi
Gossos deslligats pels carrers, carrers plens de passejadors de gossos, gossos d'aquella gent que no té temps, el temps un problema per la ciutat? una necessitat?? El temps segueix el pas accelerat d'una multitud que correr per arribar al treball, a l'escola, a la parada de verdures... correr per correr... volen atrapar el temps o tenen por que el temps els atrapi a ells? definitivament nosaltres no estem fets per la ciutat
Cues de gent, alineada com les formiguetes, respecten el torn per deixar-se endur sobre rodes dalt l'asfalt, busos (micros) que van amunt i avall, de tots els colors, amb tot tipus de gent damunt... la majoria vells i atrotinats, element constant en qualsevol racó del paisatge "porteño". Conductors hàbils i sense manies, multitud d'infraccions sense penalitzar que s'assumeixen amb naturalitat, sembla que concursin a veure qui supera la distància de seguretat establerta en aquestes carreteres rarament superior a un pam!
Cotxes en pana, reliquies que corren per les carreteres del país, contrasten amb cotxassos pulcrament enllustrats.
Edificis colonials resguardats per moderns edificis envitrellats.
Teatres i òperes, aquí i allà, omplen les avingudes de color donant esbarjo i glamur.
Cartonaires i mendicarires restregen la ciutat cercant una engruna de fortuna que els enganyi l'estòmac. Ciutat de contrastos!
Graffitis a les parets del banc, escrits carregats de resentiment... una societat molt castigada!
Reivindicacions socials amb ironia, amb "tartas de dulce de leche" celebren els 6 anys de l'incompliment de la constitució davant l'edifici de la legislatura argentina. I les "Madres de Mayo" que no perden l'esperança...
Un estrany idioma, diferent al nostre intent de parlar espanyol. Cartells publicitaris que accentuen melosament els mots "permitíte", "tomáte",...
Empanadas, perritos calientes i fast food a peu de carrer, són parada obligatòria per omplir els estòmacs al migdia, si és que hi ha temps per aturar-se! Bon vi, cerveses de 75 cl, refresc de pomelo... i carn i més carn per dinar i per sopar. Un hivern que ha set massa fred: Tomàquets a uns 4 euros/kg!... boicot als tomàquets!
Un plogim rialler, gairebé imperceptible, rega Buenos Aires en aquesta primavera més fresca del normal, i entre mig del bullicis es respira l'encant d'una ciutat poblada per la historia de diferentes cultures que aquí s'han entelligat.
Ocells gegants, els pardals de la ciutat.
Un món diferent, i alhora tan igual!!!
Policies a cada cantonada, seguretat davant de cada edifici... seguretat que determina inseguretat. Sensació agreujada en barris on la policia ni tan sols s'atreveix a entrar. Ni una casa sense barrots, les portes amb tres o quatre panys. Gent que no s'entreté quan surt a treure les escombraries, que tanca la porta amb clau fins hi tot els cinc mintus que surt per escombrar l'acera. I et parlen del veí que l'han segrestat, i de l'àvia que han apallisat,... i penses com és que hi segueix vivint gent a Buenos Aires? Realment d'entrada espanta. Després veus que la gent continúna vivint normalment. Camines pels carrers i tampoc no passa res. Senzillament precaució, vigilar a on et fiques, discresió. No gaire més que en qualsevol gran ciutat del món. El risc, els límits del risc, te'ls poses tu! I de moment no tením ganes de posar-n'hi
Gossos deslligats pels carrers, carrers plens de passejadors de gossos, gossos d'aquella gent que no té temps, el temps un problema per la ciutat? una necessitat?? El temps segueix el pas accelerat d'una multitud que correr per arribar al treball, a l'escola, a la parada de verdures... correr per correr... volen atrapar el temps o tenen por que el temps els atrapi a ells? definitivament nosaltres no estem fets per la ciutat
Cues de gent, alineada com les formiguetes, respecten el torn per deixar-se endur sobre rodes dalt l'asfalt, busos (micros) que van amunt i avall, de tots els colors, amb tot tipus de gent damunt... la majoria vells i atrotinats, element constant en qualsevol racó del paisatge "porteño". Conductors hàbils i sense manies, multitud d'infraccions sense penalitzar que s'assumeixen amb naturalitat, sembla que concursin a veure qui supera la distància de seguretat establerta en aquestes carreteres rarament superior a un pam!
Cotxes en pana, reliquies que corren per les carreteres del país, contrasten amb cotxassos pulcrament enllustrats.
Edificis colonials resguardats per moderns edificis envitrellats.
Teatres i òperes, aquí i allà, omplen les avingudes de color donant esbarjo i glamur.
Cartonaires i mendicarires restregen la ciutat cercant una engruna de fortuna que els enganyi l'estòmac. Ciutat de contrastos!
Graffitis a les parets del banc, escrits carregats de resentiment... una societat molt castigada!
Reivindicacions socials amb ironia, amb "tartas de dulce de leche" celebren els 6 anys de l'incompliment de la constitució davant l'edifici de la legislatura argentina. I les "Madres de Mayo" que no perden l'esperança...
Un estrany idioma, diferent al nostre intent de parlar espanyol. Cartells publicitaris que accentuen melosament els mots "permitíte", "tomáte",...
Empanadas, perritos calientes i fast food a peu de carrer, són parada obligatòria per omplir els estòmacs al migdia, si és que hi ha temps per aturar-se! Bon vi, cerveses de 75 cl, refresc de pomelo... i carn i més carn per dinar i per sopar. Un hivern que ha set massa fred: Tomàquets a uns 4 euros/kg!... boicot als tomàquets!
Un plogim rialler, gairebé imperceptible, rega Buenos Aires en aquesta primavera més fresca del normal, i entre mig del bullicis es respira l'encant d'una ciutat poblada per la historia de diferentes cultures que aquí s'han entelligat.
Ocells gegants, els pardals de la ciutat.
Un món diferent, i alhora tan igual!!!
1 comentari:
tant diferent i alhora tan igual! m'agrada assaborir el que veuen els vostres ulls des de l'altre cantó de l'hemisferi! gràcies per compartir-ho :)
una abraçada des de terres catalanes!
eva
pd: alba vaig trobar-me la teva amiga neus a un casament que vaig anar... em va fer molta il·lusió i les dues et vam recordar amb un somriure a la cara! cuidatem!!! cuidevos!!
Publica un comentari a l'entrada