Aterrissant!!

Finalment hem arribat a terres argentines! I no ens podem queixar. Hem estat molt ben rebuts per la familia de la tia Victoria. sobretot per la Mary la seva filla. En pocs dies hem viscut molt. Vam arribar el divendres al vespre. Dissabte varem anar a dinar amb la família. El gendre de la Mary feia anys. Molta gent amb un elevat poder adquisitiu, choriceada, pollastre, cervesa i "el truco" (un joc de cartres que encara no hem entès). Al vespre un amic de la famila que treballa en l'ambit cutural ens va portar a passejar. Una nit a l'any els museus obren les portes gratuïtament i era justament aquesta. Vam veure un antic navio convertit en museu, un concert de piano a l'aire lliure i una obra de teatre per la qual s'havien acabat les entrades, i que en Mariano (el colega) ens va aconseguir amb els seus contactes. I tot el primer dia!!

El seguent dia vam assistir a la presentació del llibre "Muchachos, zafé" de l'Osbaldo (el company de la Mary). Va ser autèntic i emotiu, i en algun moment una mica pesat. La feien en el taller de xapa i pintura d'un amic seu. Són una colla de gent de barri que fa uns anys vam començar una revista i que ara comencen com a editorial independent. Va ser una nit cultural amb poesia, tangos i vi!

Dilluns vam fer un mica de turisme classic: Plaza de mayo, avinguda 9 de julio,... Molta gent i molt cotxes, un mica agobiant. Després vam acabar al barri de San Telmo i en una placeta vam coneixer gent mooolt interessant, artesans de la vida!

Avui plou i poca cosa hem fet, descançar que també toca!

Retorcedint al començament..., Arribem a arribar un dia abans i no hauríem sortit de l'aeroport. Algú havia robat 100.000 dolars d'un avió i van retenir a tothom. De quina ens vam escapar! També vam tenir sort perquè poc abans d'arribar plovia a vots i barrals i amb calamarsa inclosa.

La casa on estem és en un barri força apartat del centre. La porta té tres baldons! Però és tranquila i acollidora. A baix hi viu la tia i és on dormim nosaltres, a dalt i viu la Mary i és on fem la majoria d'àpats, i tot hi que ella no dina (o menja molt poquet com la majoria d'argentins a migdia), ens ho prepara tot i ens deixa la nevera ben plena. És una joia! Ens l'endurem cap a casa...

Encara no sabem què farem. Hem estat veient les possibilitats de comprar un furgoneta de segona mà i és molt difícil. Aqui els cotxes vells estan molt valorats, amb el canvi i tot són més cars que a Catalunya! I també sembla difícil que poguem arreglar els papers sent de fora. Jo (toni) encara no he tirat la tovallola del tot. L'alba no ho veu pas clar. O ho tirem endevant anant d'il·legals o ho deixem estar. El més probalbe és que dilluns marxem, ja en tenim prou de ciutat, però cap a on? Encara és un misteri. Probablement cap a Córdova o cap al sud, encaminant-nos cap a la Patagonia. Ja es veurà...

Bé, us deixem per avui enmig d'un plugim d'aigua neu i olor a naftalina!