CANVI INESPERAT DE PLANS

Un folletó enganxat en un anunci publicitari al costat de la carretera, mig arrencat pel vent, ha cridat la nostra atenció. Serà un senyal? www.autostopargentina.com.ar Organitza una caminada de 16 km a uns 800 km de Buenos Aires, a la costa atlàntica on es reuniran motxilers d’arreu del país... Som-hi? És una bona oportunitat... Plou, 25 kg a l’esquena... deixem la comoditat i l’acolliment de la famila, les bocines de la ciutat, per anar a l’aventura? On dormirem aquesta nit? Mamaaa, vull tornar a casa! Doncs res, deixem-ho còrrer i tornem a casa la tia! Ja tenim la decisió presa, no hi donem més voltes...

I així, de cop i volta, una ventada... Una trucada telefònica d’un motxiler, Her, ens precipita al buit... Però si no tenim temps! Si, no tengan apuro, si hace falta paramos el tren. Corredisses, travessem la ciutat, recollim les maletes, sense poder-nos acomiadar de la tia, més corredisses, travessem de nou la ciutat, i arribem a l’estació de tren... oh, oh, no hi ha bitllets... Dos motxilers ens estiren, ens pugen al vagó, la resta ens tanca al lavabo, ens intercanvien per uns altres passatgers, i dissimulem jugant a cartes, al “truco”, en el bar... esquivem el revisó, durant 12 hores de viatge, en un tren que deixa molt que desitjar...

Travessia de Monte-hermoso a Pehuén Có, un lloc idílic, amb la sorra, l’oceà, el paisatge, la companyia... però després de caminar i caminar en un indret tan i tan espectacular, se’ns perden els km, on estan els 16 km? 20, 25 km per platja, carregats amb les motxilles, contractures a l’esquena, parades obligatòries per prendre mate, beguda típica del continent, i els peus carregats de butllofes... la claror del dia, la posta de sol i la màgia de les estrelles, tot transcórrer al seu ritme, entre les nostres queixes audibles i la veu de la superació interna, amenitzades pel primer cel argentí que podem contemplar, arribem al final, veiem la llum i ens reben uns choricets a la brasa al camping El bosque encantado.La millor decisió que hem pres ha set seguir aquesta gent, que tant s’ha mogut pel continent, que ens donen unes pautes vitals per emprendre el nostre viatge, de motxilers, sense gastar gaire “plata”. Un molt bon cap de setmana, ens han acollit, ens han mimat, ens hem divertit, i hem après molt més del que esperavem. Ens acomiadem, provisionalment és clar, i tothom torna a casa seva... On anirem ara? Una parella se’ns endur un parell de dies a casa seva, ens referem i podrem agafar “les riendes” de la nostra vida...