Uruguay i la dansa del sol!

Després de tants mesos de sequera, el temps de les pluges s’anticipa i la terra, sorpresa, no pot engollir tota l’aigua que cau. El paisatge s’omple de camps inundats quan s’alça el dia, les persones rondinen i la terra se’n riu. Amb aquest temps travessem des de Corrientes (El Chaco) a Concordia (Entre Ríos). Per la fesonomia del paisatge juraríem que estem ja a Uruguay sense haver-hi arribat encara.

Abandonem les sabates, exhaustes aliades que, ens han dut a caminar durant un any per aquests móns de déu... la sola ha deixat tanta petge en el camí que ha desaparegut sota els nostres peus. Han sobreviscut a la dentadura del gos de Ttraslassierra (Córdoba, ARG), han naufragat a les inundacions de la tempesta tropical viscuda a Uruguay, les gelades de les altures bolivianes... esparrecades, mossegades, obertes... les acomiadem amb un tristesa de satisfacció merescuda.

La familiaritat d’un país, el retrobament amb allò ja conegut ens fa sentir a casa. Creuem el riu Urugay i a Salto ja trepitgem la terra del nostre pròxim destí. Seguim de nit cap a Montevideo i de dret cap a la "xacra" d'en Miguel a retrobar-nos amb la Belén, la vaca que es va deixar munyir, i amb el gall d'indi que no parava d'aixecar les seves plomes tot mostrant les seves virtuts per conquistar a qui no li feia cas. Ja som a casa familia! Uns dies de repòs i introspecció abans de bellugar-nos cap a "Treinta y tres" per llançar-nos a alçar el campament del foc d'Itzachilatlan com vam fer al febrer. En aquesta ocasió no es celebra la búsqueda de visió sinó que ni més ni menys que la Dança del Sol.

Ens trobem amb vells coneguts, nous benvinguts... Preparem l'arbre de la vida on vermell, groc, negre i blanc juguen amb el verd, violeta i blau en l'escorça sagrada, en les branques entregades per aquesta criatura de l'univers. Cadascú viu a la seva manera els quatre dies de dansa però tots tenim un propòsit comú, el de dançar per la Pau. Emocions fortes, sentiments, sensacions i mil informacions més que amb el temps es van col·locant a lloc, es van integrant en forma d'aprenentatge. Agraïm cada moment, cada regal, cada vivència en el nostre nom, el dels nostres avantpassats i amb el dels que vindran per el miracle de la vida. Un treball de renovació espiritual perquè així, tots junts aconseguim estar cada dia una mica millor!