Tornem a casa!!

Com discernir confusió de claredat quan estàs a 10.000 metres del terra en un avió que et retorna a casa després de més d'un any d'absència?
Un cúmul de "no sé què" ens paralitza. El món pren una altra dimensió, indexifrable. Acostumem a estructurar-nos el futur però la lliçó sempre present és que una bufada pot canviar el rumb de les teves projeccions. I el teu món es pot desplomar més ràpid que no l'has construït.
Decidim tornar. La decisió és ferma, tot i que la motivació és ambivalent. Deixem enrera molts somnis i projectes, renunciem a noves experiències en el continent sudamericà. Emocions, pensaments, il·lusions i algunes llàgrimes a 900 km/h que no s'esborren fàcilment.

Podríem viure sense estructures mentals??
Estem feliços voltant com a rodamons, escampant petjades damunt la sorra i la roca de tant diversos paisatges. Recollint emprentes de vivències, i amistats col·leccionables en el cor de la vida. Podríem seguir voltant un any, dos, deu... que no acabaríem de completar el nostres projectes. I per altra banda hi ha la familia i el compromís propi de voler compartir el més sencill que pots viure en un dia amb els que estimes. Dos camins, dues direccions i una sola decisió. Tornem a casa!

I penses, i penses, i penses... i segueixes pensant. Què més pots fer en les 20 hores de vol?
Penses què et trobaràs quan arribis a casa? Retrobar-te amb el teu entorn, el teu espai, la gent, o tant sols la teva roba, els colors, les olors... no és gens fàcil d'assimilar.

Deu ser com quan obres un calaix després de molt temps, trobes records i sentiments que resten encara dins teu però són històries del passat. La lectura, a hores d'ara, et trasllada en l'instant en què ho vas viure, però ara és ben diferent.
Tornes i tot pot estar al mateix lloc però ja no forma part del teu present. Aprendre a relacionar-te de nou amb la vida que fa un any has deixat és una tasca ben difícil...

Por? Por a retrobar-te o por a descobrir que pots mirar amb uns altres ulls?

Quelcom ha canviat perquè tu has canviat però el canvi és interior. Es fa estrany.

Referint-me a la vida d’abans com un verb en passat i el reunir-nos amb aquest passat ens adonem que no és res més que això, passat. No intentarem de recuperar-ho doncs la gràcia està en què hem pogut canviar, i alliberar-nos de tot in grapat d'antics esquemes.
Tornem a casa!!!!