Argentina

Vint-i-vuit tones d’explosius i amb una roda punxada travessem el desert en el port del pas de Jama a 500 metres d’alçada, sense sobrepassar els 10 km/h. Blau esmeralda, blau cel, blau turquesa, blau petroli,... tota la gamma de colors en els llacs del salar, el desglaç i els seus dissenys en l’aigua d’aquest paisatge marcià. Dues sessions de cine i múscia romàntica selecció dels 80, calmen l’estòmac en les 20 hores de viatge dins el camió. Què debem donar-los als camioners que sempre se’ns emocionen? Podríem definir el col·lectiu "camioners" com a persones entregades a la carretera i a les llargues esperes, d'aparença ruda i amb una sensibilitat extraordinària! Apassionats per la feina però amb una gran enyorança de la familia.

Travessem fronteres, creuem paisos i experimentem una estranya sensació de tornar a casa al repetir un país. Trepitgem l’Argentina estimada amb la familiar melodia de la sonoritat de les seves parles, dels seus menjars. "Susques", "Quebrada de Humahuaca", "St. Salvador de Jujuy"... i "Salta" ciutat anhelada per tants argentins, que a ulls dels rodamons no es mereix el sobrenom de "la linda".

Ciutat ben explotada per el turisme que exprimeix amb una segona colonització el centre històric antic i polit. Ens limitem a visitar la capella de "San Francisco", visita inaludible del nostre viatge per la presència de la "Virgen de la dulce espera", una verge embarasada. Li fem una ofrena que ens vam comprometre a entregar des de l’inici del viatge. Portàvem durant tants mesos dins el sarró el xumet d’una parella ja gran amb dificultats per tenir fills, que volia recompensar a la verge per haver-los donat una filla després de molt resar-li. Així que hem complert finalment amb la nostra missió, hem aconseguit entregar el xumet!

Podem ja sortir de la ciutat, doncs el motiu del nostre pas a hores d'ara era complir amb el nostre compromís, però abans... deixem que ens mimin una miqueta a la mansió d’uns dels consols d’Argentina. Fa uns mesos vam conèixer a l’altre punta del país la seva dona. Deu minuts de compartir el cotxe amb ella en un pas fronterís ens han donat una suite de luxe, piscina al jardí, un parell de quads al garatge i un autèntic "assado" argentí! Agraím molt a aquesta gent tan rica de cor i tan sencilla haver-nos considerat uns fills més de la família. Ja ho veieu passem de cases sense finestres ni electricitat a mansions de l’estat, però en totes compartim amb la familia el pa i la unitat! El nostre viatge
es podria batejar com a viatge dels contrastos!