Enyorança anticipada poc abans d'abandonar el Brasil, quantes històries, quants moments, quants amics restaran rera el nom d'aquest país que ens ha captivat fins a la mèdula. Nosaltres només preteniem trepitjar el sud d'aquest immens país i ens hem recorregut ja 11 estats. Tribus diferents d'indígenes, descendents de colonitzadors i molts mestissos, tots ells brasilers composant un mosaic heterogeni dins un país tant divers, tant com terra té.
Brasil és un país on les dicotomies de l'adolescència són cada vegada més presents, en una etapa de la transició de la dependència infantil, del passat, a l'autosuficiència adulta. Així la meitat del cos está en el primer món, i la resta del brasil encara esta en els vestigis del passat amb les calces curtes del subdesenvolupament.
Contradiccions en aquesta fase de transició en què es troba el Brasil. El país té un peu en el primer món i un altre al subdesenvolupament. Quin Brasil prevaldrà? el de les ales de vol o el de les ales del mosquit del dengue? El de l'alcohol de canya de sucre, com a combustible, o el del treball esclau als camps? El de l'obertura comercial o el de la fobia a les importacions, el de les models ben pagades o el de les criatures en els bordells...?
Des d'aquí un vot per l'esperança, un anhel pel benestar...
2 comentaris:
Ehi,macos!Es increible l'informació que en treiue dels llocs,aixó sempre hem sorpren,com us feu capaços de tot lu que te relació amb el pais,llengua, vegetació, montanyes,costums, situació politica,etc.Espero fotos de les pulseres,i gracies per les que hi heu posat del viatge.Avui a vingut en Jordi i el seu fill Bernat, tope maco, amb uns ulls rodons i negres.De moment estan contents de haber tornat,després d'un temps ja en tornarem a parlar.La próxima cap ahón?o encara al Perú?.Seguiu be? nosaltres de moment igual de be,esperan sempre noticies vostres, que ja se que no ens podem queixar.Estem contents de com esteu fent.Aquesta semana son les festes de aqui L'Ajuda, ja us explicarem com han anat.Hi be ja acabo, si no aixó semblarà una carta en lloc d'un comentari.Adéuuuuu guapos,un petó de tots per a tots dos.
Que és maca la Marieta! Intentem aprofitar, mamar tot el que poguem el país, de fet, és la millor forma de conèixer les relitats d'aquí, no?!
Que tingueu un bon aplec, com ens recordem de l'ajuda...
Un petonàs, al mas!
Publica un comentari a l'entrada